domingo, 11 de abril de 2010

Laboratori creatiu



Ahir, dissabte 10 d'abril, vam poder assistir a L'aparador(I), una proposta del Laboratori Creatiu dels Amics de les Arts de Terrassa. Orquestrat per la Roser López ,5 artistes (ella entre les cinc ) ens van presentar els seus treballs d' expressió artística mitjançant diferents objectes
tèxtils .
Iz, Emma Ochoa, Carme Torres, Mariona Peremateu, i Roser López , totes amb disciplines i móns ben diferents ens van mostrar part de les seves obres explicant el procés utilitzat i vonvidant-nos a reflexionar sobre l'objecte tèxtil i la visió que es te d'ell .
Van sorgir algunes preguntes interessants:
A quí ensenyar l'obra? Com viure d'ella, o si més no, com compaginar la feina per subsistir i la seva vessant més artística? Com veuen els altres això que fem? Quin preu poden tenir aquests objectes?
Des d'aquí: gràcies a L'Aparador i gràcies a les cinc! ...continueu treballant!
Nosaltres ho farem!




miércoles, 13 de enero de 2010

Un pas més


Hi ha moltes maneres d' entendre tot allò que ens passa per dins i per fora. També hi ha moltes formes d'explicar-ho al altres, formes curioses i originals. Els fils, les agulles i les teles poden ser un bon vehicle per xerrar amb els altres... així va començar la Roser, punt a punt, il.lustrant amb els seus brodats. Però, i si substituïm el fil i la roba per alguna cosa amb més significat (encara)? El resultat pot ser sorprenent, artístic, curiós... afegiu-hi els qualificatius que us suggereixi.

Brodats fets amb cabell sobre cotó de llençols

lunes, 12 de octubre de 2009

El costurero de Aracne



És una experiència artística portada a terme pel Taller de Tejidos de la Escuela de Arte de Granada, que inicià el 2003, amb l'objectiu de difondre les possibilitats plàstiques de materials i tècniques tèxtils. Es presenta com a revista bianual -una edició limitada de 40 exemplars- que inclou, en un format de capsa compartimentada, diverses obres de petit format de diversos artistes. Va acompanyada d'un DVD.








El costurero, fruto de la capacidad creadora de artistas diversos y dispersos, navega entre la fantasía mitológica i el misterio artístico. Un acto de pura voluntad conceptual, convierte objetos y materiales cotidianos en obras plenas de sugerencias, significados y estilismos. Las labores de la aguja, tan ligadas a lo domestico, vistas por estos ojos se hacen singulares: lo cotidiano se hace especial, la vida se hace arte.
El costurero de Aracne.




sábado, 20 de junio de 2009

El petit plaer


Teixir, cosir, guarnir-nos amb tot tipus de teles i objectes és part de nosaltres mateixos. Es més antic que la història, és universal, tothom ho fa. Trobar un espai i un temps per dedicar-s'hi a elaborar manualment la nostra indumentària o els nostres guarniments, actualment, és un plaer. Un plaer que es busca i que ens satisfà de manera molt íntima.

Potser ara som conscients que és una forma d' expressió, o pot arribar a ser-lo. O, potser, sense buscar raons tan profundes, simplement ens fa estar bé, satisfets d'allò fet amb les nostres pròpies mans.







sábado, 25 de abril de 2009

Taller Escola Tèxtil TERANYINA, reivindicar teixir



En uns temps en què els procediments artesanals o tradicionals dels processos productius resten colgats per segles d'innovació tecnològica progressiva, i tendim a associar el “temps de fer” amb la rapidesa o, fins i tot, amb la immediatesa; els processos bàsics de producció de certes matèries o objectes corren el perill de desaparèixer i, amb ells, també les seves tècniques i procediments d'aprenentatge. 

Penso que el procés tèxtil forma part de la categoria dels miracles de la tecno-producció. Entre un teixit del segle I després de Crist, per exemple, i un teixit intel·ligent de darrera generació, han existit tantes mans hàbils, tantes complexitats a resoldre, tantes sumes d'avenços tècnics, que cal reivindicar-ne els orígens per entendre la magnificència del procés en ell mateix.

Teresa Rosa Aguayo fa 21 anys que forma teixidores i teixidors al seu taller Escola Tèxtil TERANYINA. Reivindica la recuperació de la tradició amb una clara voluntat d'innovació, perquè la matèria tèxtil és bella i és, alhora, ductilitat i força; pot treballar-se tant en el terreny de l'artesania com de l'art d'infinitat de maneres.




Taller Escola Tèxtil TERANYINA. Teresa Rosa Aguayo C/ Notariat, 10, baixos, 08001 Barcelona . Tel 93 317 94 36. e-mail: teresa@teresarosa.com

Ofereix cursos d'iniciació i perfeccionament en les tècniques de tapís d'alt lliç i teixit manual de baix lliç. De forma periòdica es realitzen cursos monogràfics com disseny tèxtil, feltre, tints naturals shibori, etc. Com a taller, elabora una línia pròpia de complements de moda que es comercialitza a salons professionals i al propi taller.


sábado, 21 de marzo de 2009

Mariona Peremateu, al niu de les orenetes



P: Per què fas el que fas? M: Perquè no puc deixar de fer-ho


La botiga-taller Volià, de Mariona Peremateu, és un niu d'orenetes on ella fa i ven; expressa i presenta creacions que guarden una certa inquietud, un neguit creatiu a punt d'esclatar; una constància en el treball, viu en múltiples equilibris.

     


Peces úniques, col·lecció, i vestits a mida, sobretot per a núvia i festa, a més d'encàrrecs diversos, defineixen la tasca diària d'haver d'oferir-se a la clientela. Però a ella, el que més l'estimula és poder perdre's i trobar-se en el procés creatiu; i en el fons, el que demana al públic és que qüestioni, que tingui consciència, que traspassi la superfície, que faci l'esforç de descobrir significats.


         


La seva línia expressa un recerca: l'equilibri. Juga amb contrastos de línies: les verticalitats fràgils i les horitzontalitats, trenca geometries. I pel camí d'aquesta recerca presenta la seva darrera col·lecció sota un concepte subtil i fondo alhora: la inestabilitat.

Mariona ens ofereix una inestabilitat delicada i efímera, que vol ser una presa de consciència de la nostra fragilitat i de la fragilitat del nostre entorn. És en la recerca de l'equilibri que vivim la inestabilitat en plena consciència, el seu valor és en si mateix el valor de la recerca.


VOILÀ. C/ Pitàgoras, 67, baixos, 08224 TERRASSA. 

Tel. 93 789 80 16. www.marionaperemateu.com




viernes, 27 de febrero de 2009

Fer i desfer el temps

Ariadna,

Mentre espero, teixeixo i desteixeixo. Penso en el temps. L'estic perdent mentre faig i desfaig? El temps és únic, però el seu valor és subjectiu. El meu temps de fer i desfer significa fer real l'acte d'esperar. Per a moltes persones, el temps passa veloç pel seu damunt com un ocell espantat. No són capaces d'aturar-se sota l'arbre i escoltar com canta, asseure's a l'ombra i observar com fa el niu, només són capaces de veure'l passar veloç, un breu instant que no els permet discernir si es tracta d'un tord, una oreneta o una garsa.

Que les paraules diguin fils, hams, per intentar aturar una estona objectes i subjectes!

Penèlope.

...segueixo el teu fil, Penèlope, i t'entenc. No et preocupis, el temps mai es perd. El temps és l'únic que tenim. És un regal que hem d'administrar, d'acaronar, de degustar. Fer significa viure, desfer significa aprendre. I amb aquest fil fet amb paraules unim camins pensats i desfem laberints i ens trobem per continuar vivint i aprenent.

Ariadna.